El Bufó de la Cort

La primera producció, de Dr.No, és "El Bufó de la Cort" (gener-2002). Durant un temps s'ha distribuït directament com autoedició des d'aquesta pàgina web. Al maig-2003 s'ha publicat el disc editat per la discogràfica holandesa especialitzada en rock progressiu Xymphonia Records. Aquesta edició ha estat remasteritzada als estudis de la discogràfica a Apeldoorn (Holanda).

O també pots demanar-lo directament a DrNo per e-mail: drno@llobet.com (preu del CD 12 euros + despeses d'enviament)

"El Bufó de la Cort" editat per Xymphonia Records va ser presentat al Festival Internacional de Rock Simfònic i Progressiu de Tiana, el passat 10 de maig de 2003.

L'edició d'"El Bufó de la Cort" es distribueix a tot Europa i a la resta del món en català!

Aquest CD és obra d'Enric Pascual (veu, bateria i teclats) i Conrad Dubé (baix, veus i teclats), amb la col.laboració de Pere Mestres a la guitarra, Jaume Moncusí com a tècnic de so, i Dani Anguera en algunes guitarres.

El repertori del CD "El Bufó de la Cort" inclou:

Amb l'actual formació, Dr.No ja està preparant temes per a un proper disc, que apareixerà el 2004.

Algunes crítiques del Bufó

Rockcatalà.com (Catalunya)

Parlar de Dr.No és parlar basicament de les inquietuds musicals de l'Enric Pascual, un músic de Salou que en el seu dia també va liderar els Harnakis, un grup de rock progressiu en anglès que fins i tot va traspassar l'Atlàntic. Més tard va reaparèixer amb els CAT, on va voler provar amb el pop-rock i amb qui van editar un únic disc. En Dr.No, Pascual s'ha aliat amb el músic barceloní Conrad Dubé, qui reapareix en el panorama musical després d'haver estat el guitarrista de la cantant Laura Martí ara fa una bona colla d'anys. Ells han estat basicament els encarregats de marcar les directrius alhora d'enregistrar aquest primer disc. El resultat n'és 'El Bufó de la Cort', un conjunt de set temes en prop de cinquanta minuts que aconsegueix traslladar-nos els sentiments imaginaris que s'expressen en les seves lletres gràcies a una bona instrumentació que ens remet a primeres figures del gènere com ara els Yes.

El curiós d'aquest primer disc és que ha estat editat per Xymphonia Records, discogràfica holandesa especialitzada en rock progressiu. D'aquest fet n'haurien d'aprendre moltes discogràfiques especialitzades i obrir-se a noves propostes deixant de banda la llengua amb què s'expressin.

Hairless Heart Herald (Regne Unit)

Desde Espanya, Dr.No porta quasi 50 minuts d'una bonica mescla de sons. Cantant en la seva llengua nativa espanyola, serà ben rebut a Espanya o Sud-Amèrica, i per descomptat tots els que els agrada sentir cantar en altres llengües, com jo, en bandes com  PFM i Grobschnitt.

Format des d'altres bandes, com moltes altres bandes avui dia, hi ha una interessant barreja en el so. Estant ben produït també, en fa una escolta complaent, amb molts instruments ficats dins la barreja. Les influències de Marillion i la darrera època de Genesis son molt fortes, però les veus son més suaus, encaixant força bé en el conjunt. Cinc temes de al voltant de 6-7 minuts, més el tall final que dona nom al disc, que dura 10:48, sonen diferents l'una de l'altra, i amb l'exèrcit habitual de teclats i guitarres, provocaran al màxim els amants de la faceta neo de la música progressiva.

L'embolcall del CD està ben presentat també, amb un bon llibret amb lletres en espanyol i anglès, i un bonic disseny gràfic, i com podeu veure es una gran portada, amb la influència del Bufó usada per altres bandes.

Tots els temes es succeeixen molt agradablement, però el que dóna títol al disc és per mi el més potent. Pots extreure'n moltes peces d'idees, i crec que el proper album serà d'una qualitat similar. Si la banda pot mantenir la seva identitat haurien de ser un nom en llavis de tothom, i unes poques actuacions els hauria d'establir en el circuit.

Un esforç reconfortant, i que val la pena d'afegir a la col.lecció de qualsevol. Per a més informació, cliqueu a l'enllaç.

(Danny Mayo)

Proglands (Canada)

Quan es mira la portada del primer treball de Dr.NO, un pot pensar en MARILLION (a causa del bufó). De totes maneres, després d'escoltar aquest esplèndid CD, el líder de la segona generació de bandes progressives va desaparèixer de la meva ment. Aquesta és veritable música progressiva on cada instrument musical apareix clarament i és tocat amb una gran professionalitat. Segur, hi ha algunes bandes que em poden venir a la ment (ningú en pot escapar). De totes maneres, Dr.NO no és una rèplica!!! Guitarres potents, teclats simfònics clàssics, una secció rítmica de gran talent i una encantadora veu espanyola fan d'aquest album una necessitat a la col.lecció de tots els amans de la música progressiva. Només un petit detall per a la propera edició: una mica més de Melotró, si's plau. (Jerry L.) .  

Progressive Rock & Progressive Metal (Brasil)

Al principi, en visitar la pàgina web de Dr.No sense ni tan sols saber res de la seva sonoritat vaig pensar per mi mateix que la banda feia un estil de música neo-progressiva tal com "Marillion", des de la seva època "Fish", i vaig anar directe a aquesta conclusió al veure una foto del cantant, en la qual tenia la seva cara pintada com solia fer "Fish" en els concerts de "Marillion", però ara just després d'escoltar la música de Dr.No, he pogut veure que la sonoritat de la banda té tendències neo-progressives, però no segueix específicament la direcció de Marillion: els membres de Dr.No són músics creatius, i no intenten deixar la seva personalitat de costat. De totes maneres la cosa més important a dir aquí ara és que el resultat final és un molt esplèndid album neo-prog de la mateixa categoria de molts altres, no solament de Marillion, sino també de "Pendragon", "Eris Pluvia", "Tempus Fugit", "Clepsydra" entre altres a tot el món. ''El Bufó De La Cort'' és doncs el veritable debut de Dr. No, un album editat el 2003 inicialment a càrrec dels membres de la banda, sent remasteritzat i re-editat més tard pel segell holandès Xymphonia Records. Conté set temes de primera línia, realment capaços de satisfer les expectatives de qualsevol oient exigent, ja que la música proposada per aquesta gran banda espanyola està elaborada amb especial cura per músics que no dubten a abocar la seva ànima en un projecte tan notable, una música que és totalment capaç de captivar a l'oient des de la primera audició degut a la seva constant bellesa sovint seguida de grandiositat on les guitarres i els teclats caminen harmònicament de la mà a través d'un passeig sonor, culminant en passatges instrumentals memorables. La música de Dr.No es realment aquest tipus de música que, escoltada d'hora al matí just abans d'anar a treballar, farà que el dia sigui feliç, que tot succeeixi de forma positiva, vist que aquesta banda sembla haver creat una música des del cor, abocant honestedat i molt de sentiment en allò per al que estan fets. També, m'agradaria comentar un altre punt interessant de la música de Dr.No: l'idioma emprat en les cançons per la banda és el català, que és el dialecte espanyol parlat a Catalunya, un idioma que realment sòna diferent de l'espanyol tradicional, però molt, molt bonic, i també exòtic en tot cas. En conjunt, els nou temes que componen l'album estan tots al mateix nivell, sent realment innecessari per mi destacar-ne algun, i encara que recordo haver esmentat que aquest album és un neo-progressiu genuí, he d'afegir que també serà apreciat pels fans de "Camel", veient que alguns treballs de guitarra recorden molt del sentiment d' Andy Latimer. Aquest album es per aquell tipus d'oient que valora la música que escalfa el cor. Els membres i col.laboradors de Dr.No en aquest treball són: Enric Pascual - Veu, bateria i teclats, Conrad Dubé - Baix, veus i teclats, Pere Mestres - Guitarra, Dani Anguera - algunes guitarres, i Jaume Moncusí - tècnic de so. Aquest album és una peça essencial a la col.lecció de qualsevol aficionat al progressiu. Altament recomanable... (Sergio Motta)

SymfoCity (Holanda)

Aquest és el primer album del duo espanyol Enric Pascual (cantant, teclats, bateria i percusió) i Conrad Dubé (baix, teclats i veus), que juntament amb músics convidats et dónen quasi una hora d'agradables temes de rock simfònic. Teclats atmosfèrics son en gran part responsables del so de Dr.No, mentre no manquen alguns bons solos de guitarra. Tots els temes són molt melòdics i cantats en Català, un dialecte espanyol, que dóna a la música de Dr.No un timbre especial. Tot l'album evoca l'esperit de Camel en bona mesura.

"El Bufó de la Cort" va ser seleccionat per l'audiència de SymfoCity com un dels 15 millors discos de l'any 2003.